Aquest cap de setmana ens vàrem possar d'acord vuit integrants del grup per fer l'últim test de cara a Lanzarote,
aquest cop amb bici. Distancia i desnivell semblants a Lanzarote.
Voliem fer la cursa de remences però el dia abans, així el ritme no seria de cursa i els avituallaments estarien al nostre mallot.
Com era circular podiem sortir d'on volguessim així que el google maps ens va indicar que manlleu era el lloc més proper i
l'estació de tren va ser un lloc ideal per trobar-nos. Les nou del matí també va ser una bona hora per no haber de matinar massa.
A la sortida una mica de fred, un dia amb cap bona pinta i les últimes experiències sota la pluja ens fan agafar una mica més
de roba del compte.
Decidim intentar anar més o menys junts fent petits agrupaments, uns quants ja hem anat altres dies junts i els nivells són
propers. La idea es anar tranquils i sortim tranquilament xerrant els uns amb els altres. Els més sobrats es distancian amb una
pujada molt llarga i constant fins adalt del primer port del dia.
La resta al darrera ens esforçem però reservant i parlant i parlant. Al arribar on esperaven els primers decidim al moment saludar
amb la maneta i seguir endevant sense parar, es nota que tots tenim el cap a Lanzarote.
El més ràpid baixant sense que ningú ho pogui possar en dubte pessiga el neumatic i l'hem de tornar a possar dintre la llanta i
seguim agrupats fins el següent port, capsacosta. Uns quants ens desabriguem, la resta segueix diuen que tranquilament,
tothom puja a ritme sense deixar-se la pell però tothom sembla que va bé.
El tercer port, el de vallfogona, comença fort, però després suavitza durant una eternitat. Coronem tots junts. Un de nosaltres
pateix una mica de la panxa i fem una parada per recuperar, i realment es recupera per acabar amb tots nosaltres.
Ja tots pensem amb la foto adalt del coll de bracons, quart i últim, però penso que aquí no vem poder reservar ningú. Els sis
kilómetres ens fan esforçar a tots al màxim pero al coll ens trobem de maravella i ens recuperem del tot, així l'arribada a Manlleu
es un pur tramit, igualito a Lanzarote. Tothom arriba amb ganes de correr, segurament no cal una marató però tothom esta
molt sencer. Per l'hora que es només s'animen dos a correr.
Vàrem poder possar en comú tots els nostres dubtes (hores no van faltar) i l'ultim entrenament més dur va ser tot un plaer
en si mateix gràcies a tots vuit.
Es per dies com aquest que ens agrada anar en bici.
Palu
Aquí teniu algunes fotos de la sortida
